T’has demanat mai què significa realment tenir una bona salut mental? Encara avui, aquest continua sent un tema estigmatitzat. Moltes persones senten por o incomoditat a l’hora de parlar-ne. Què ens impedeix reconèixer que no estem bé o expressar com ens sentim? La resposta és clara: l’autoestigma.
Cal fer un pas endavant!
Les institucions, les escoles, els entorns laborals… han d’impulsar accions per normalitzar parlar de la salut mental, de la mateixa manera que ho fem amb la salut física. Només així podrem trencar els estigmes que encara limiten la llibertat emocional de moltes persones.
Sense aquest canvi, moltes persones continuaran sentint-se jutjades, invisibles i sense espais segurs per expressar el seu malestar. Aquests silencis sovint acaben amb conseqüències tràgiques. Si no actuem, aquests casos es repetiran i continuarem perdent vides.
Ha arribat el moment d’obrir la ment i acceptar la salut mental com una part essencial del nostre benestar global, sense prejudicis ni etiquetes.
Fa només unes dècades, parlar d’aquests temes era pràcticament impensable. Les persones amb ansietat, depressió o altres trastorns sovint eren jutjades o marginades, considerades febles o inestables. La manca d’informació i de recursos feia que moltes callessin per por o vergonya.
Avui, hem avançat, però encara hi ha massa estigmes.
Les xarxes socials han obert espais per parlar-ne, però també han creat noves pressions: la necessitat constant de mostrar felicitat, èxit i perfecció. Vivim en un món hiperconnectat, però emocionalment més desconnectat que mai. Compartim el que fem, però sovint amaguem com ens sentim.
Les noves generacions estan trencant aquest silenci. Són més conscients i valentes a l’hora de parlar del seu benestar emocional, però encara topen amb una mentalitat antiga que associa el patiment amb la debilitat. La societat que callava per por, avui comença a parlar, tot i que ha d’aprendre a escoltar amb més empatia.
Encara hi ha qui estigmatitza les persones que van a psicòlegs o psiquiatres. Aquesta visió és errònia i molt injusta. Els professionals de la salut mental acompanyen persones que poden estar passant per situacions molt diverses: des de processos d’ansietat o depressió fins a dificultats en les relacions personals, ruptures familiars o moments de desorientació vital. Buscar ajuda no és un signe de feblesa, sinó un acte de valentia i autocura.
Tots tenim dret a demanar suport quan ho necessitem. A vegades, cal un professional. Els amics i familiars poden oferir comprensió, però no sempre tenen les eines per ajudar-nos.
A Andorra, aquests especialistes han atès més de 12.000 persones durant l’últim any, entre adults i infants. Són cabdals per a qui necessita expressar emocions o preocupacions, oferint ajuda i espais segurs.
Disposem de la Línia Verda de Govern (177), un servei gratuït i confidencial, i el xat de suport al 651 651, disponible les 24 hores del dia, tot l’any. Aquesta iniciativa està promoguda gràcies a la mediació de l’associació de la qual formo part com a voluntària, l’ADJRA.
Si alguna vegada has demanat ajuda, sent-te orgullós. Fer-ho demostra coratge, maduresa i amor propi.
Escolta’t, cuida’t i dona’t el valor que mereixes.
